RaFaLaFeNa

LLUÍS
(sorprés)
D’on probé eixe soroll?

(S’escolte a una xica darrere parlar per teléfon...)

NATÀLIA

Marta, sòc Natàlia, on estàs? tinc que parlar amb tu...

ANDREU

Ostres! eixa es la Natàlia! i està parlant amb la Marta.. que hi haurà passat?

LLUÍS

No sé.. seguim-la avore..

SAMUEL

Ja podrieu presentarme-les vosaltres, a aquestes dos!
(indignat)

Els tres es dirigeixen cap a casa la Marta, en el pati de la casa, escolten a Marta i Natàlia parlar...

MARTA

Natàlia..nose que fer per a que Lluís torne amb mi..se que ja no l'agrade, però jo el vull moltissim, tu creus que si parlara amb ell tornarie amb mi?

NATÀLIA

Doncs jo el que farie es parlar amb ell... encara que els tios no mes que donen problemes! deixate'n de compromisos!

MARTA

Potser tens raó però nose que fer...

NATÀLIA

Tu fes-me cas! a més eixe es un imbècil!!

MARTA

I això?

NATÀLIA

Perquè amb totes les xiques que ha eixit les a deixa't sense motiu, a tu et va passar el mateix, i encara vols tornar amb ell?

MARTA

Ja.. però jo que vols que hi fague si encara m'agrade?

NATÀLIA

Fes el que vulgues! jo nomès t'ho dic...

MARTA

Ja vore que hi faig...

CONTINUARÀ...